El CEB (Consorci d’Educació de Barcelona) és un instrument de cogestió i descentralització, en un marc de col·laboració institucional, que representa la voluntat de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de treballar plegats per a la millora dels serveis als centres educatius i a la ciutadania a través d’una única xarxa educativa. Parlem amb Susana Navarro Jiménez, referent de programes d’innovació educativa, en els àmbits STEAM i sostenibilitat del CEB i Rosanna Fernandez, directora de l’àrea d’innovació, programes i formació sobre les línies estratègiques i i les iniciatives STEAM que s’impulsen a la ciutat de Barcelona.

Quins projectes feu a STEAMCat dins el camp de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement?

El programa d’innovació pedagògia STEAMcat és un programa educatiu, promogut pel departament d’Eduació, que té una durada de tres anys. Aquest programa es desplega per tot el territorio català i, des des Consorci d’Educació de Barcelona hi participen 8 centres, que acaben aquest curs després d’haver participat els 3 anys.

A banda, a la ciutat de Barcelona hi ha altres programes i propostes educatives emmarcades en l’àmbit STEAM. Aquests són de diferent durada i intensitat, adreçades a diferents etapes educatives i impulsades per diferents entitats. L’oferta ha augmentat considerablement durant els últims 3 anys, així com la demanda dels centres educatius.

L’enfocament STEAM ha de ser transversal o una especialització específica?

Des del CEB, considerem  que l’ideal és que es treballi de forma transversal i global, aprofitant situacions contextualitzades i reals per treballar les Ciències, la Tecnologia, l’Enginyeria, les Arts i les Matemàtiques.

L’aprenentatge competencial persegueix que la alumant sigui capaç d’aplicar els seus coneixement per resoldre problemes i reptes en contextos diferents de la seva vida. Les situacions mai estan tancades a un únic àmbit del coneixement, sinó que les solucions a les mateixes són el resultat de l’emulsió de diferents àmbits del coneixement. Ajudar al nostre alumnat a utilitzar el seu coneixement de forma holística, sota el benentès que aquest és global i multifactorial, és un dels objectius de l’aprenentatge competencial.

En aquesta línia, un dels principals avantatges de treballar les STEAM de forma transversal és que l’alumnat pot experimentar com es treballa a la vida real per donar resposta als reptes que ens planteja la ciència i la tecnologia: tots els projectes d’aquesta naturalesa es desenvolupen a partir del treball d’un equip mutidisciplinar que es complementa. La base de la seva tasca és la cooperació i la compartició de coneixements amb l’ànim d’assolir el mateix objectiu.

Quins són els èxits de la comunitat STEAM a Barcelona? Podeu comentar alguns indicadors i reptes?

Fa uns anys les matèries es treballaven de forma separada i no es plantejava treballar de forma col·laborativa entre les diferents disciplines. Moltes institucions, entitats, administracions i universitats van començar a oferir noves formes d’aprenentatge a través de les STEAM, però aquestes arribaven de forma desendreçada i sense massa coherència. Des del CEB vam veure la necessitat d’endreçar i canalitzar l’oferta, d’analitzar les necessitats, d’aprofitar recursos i de compartir llenguatge i significats amb les diferents institucions i administracions implicades. Per això, es van organitzar unes trobades mensuals amb els diferents agents, per construir un mapa d’oferta de la ciutat i crear un pla STEAM d’acció global.

La demanda dels centres educatius ha augmentat exponencialment i és per això que el nostre objectiu és oferir propostes basades en les necessitats reals, com per exemple, treballar les vocacions científiques en etapes més primerenques, que es quan es defineixen les vocacions.

Es fan accions formatives adreçades al professorat que vol treballar les STEAM?

Sí. Des del Departament d’Educació hi ha una línia de formació STEAM que es va iniciar fa més de 10 anys. A destacar la formació CTM (Ciències, Tecnologia i Matemàtiques) que va nèixer amb la mirada de treballar les STEAM de manera transversal i per projectes. Els i les docents del Consorci d’Educació de Barcelona, com a part del Departament d’Educació, també tenien l’opció de cursar aquesta formació de 3 anys. Es podria dir que la formació CTM va ser el tret de sortida per al disseny i la implementació de moltes altres formacions d’aquest àmbit del coneixement.

Al CEB hi ha dues línies d’oferta de formació STEAM destacades: una que té a veure amb el fet que la majoria dels programes educatius de la convocatòria unificada de programes del Consorci ofereixen formació als docents responsables d’implementar-los a les aules. Un dels àmbits de la convocatòria unificada de programes és l’àmbit STEAM, que a dia d’avui compta amb una oferta de 10 programes educatius per centres de primària i secundària. Paral·lelament, des dels centres de recursos de la ciutat de Barcelona s’oferten formacions de centre englobades en l’àmbit STEAM i dissenyades a mida segons les necessitats i el PEC del centre educatiu.

Com funcionen els Centres de recursos pedagògics i com es treballen competències STEAM com la robòtica, la fabricació digital, les xarxes socials o la sobirania tecnològica?

El principal objectiu dels centres de recursos pedagògics és acompanyar als centres educatius en el seu procés de millora cap a la transformació educativa dels centres. Des de fa anys es realitzen seminaris de cultura digital en els que s’ha treballat sobre tot la robòtica, el treball col·laboratiu  i l’ús de dispositius mòbils. També des dels CRPs s’han dinamitzat programes com el Congrés de Ciència, adreçat a la primària i en el que es posa el focus en la metodologia científica i en l’alumnat com a protagonista. La clau d’aquest programa és l’acompanyament al professorat per part dels tècnics dels CRPs, així com el vincle amb la comunitat científica.

En que consisteix el programa pedagògic dels Ateneus de Fabricació adreçats a l’alumnat i al professorat?

L’objectiu del Programa Educatiu dels Ateneus de Fabricació és aproximar la fabricació digital a l’alumnat i professorat a través de la utilització d’aquesta per resoldre necessitats reals del seu entorn tot posant el focus en el procés d’aprenentatge, disseny i fabricació més que en el producte final.

Es desenvolupen projectes que posen en pràctica la creativitat, la recerca, l’experimentació i l’aprenentatge significatiu tant de l’alumnat com del professorat. S’aposta perquè siguin interdisciplinaris, que ofereixin a l’alumnat l’oportunitat d’anar de la idea a l’objecte tot aplicant continguts curriculars de les diferents àrees i competències personals i d’aprenentatge que promoguin l’èxit escolar, la innovació educativa, la competència tecnològica i l’orientació professional.

Com us imagineu que es treballaran les STEAM als centres educatius en el futur?

Ens imaginem que els centres treballen de forma holística i real tots els aprenentatges, per tant ja no es parlaria d’STEAM probablement. La tendència és el treball per competències, i no per matèries.

Colectic